Continuem camí i a pocs quilòmetres de Gorda l’abadia de Senanque se’ns apareix al fons d’una vall: al seu davant camps de lavanda.
Ens hi acostem, deixem el cotxe en un aparcament de franc força ple i de seguida passem per les regues de lavanda, enmig de papallones i abelles que fan la seva, i de turistes que també.
L’abadia és un mur de pedra, freda, i, no pot ser d’una altra manera, ascètica. Hi ha un altre camp de lavanda al seu davant la endolceix i un edifici adossat amb botigueta i els productes provençalescos de sempre, als quals s’hi afegeixen records “cristians”: CDs de música religiosa, amén de llibrets, creus, estampes..., i la lavanda omnipresent en diverses formes. No fem la visita, perquè ens falta temps per tornar a agafar el cotxe i cap a Roussillon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada