Cansats de fer quilòmetres, deixem les gorges de Verdon enrere; encara ens aturem en algun camp de lavanda: és que són tan embriagadors, de color i perfum!
Decidim descansar i berenar per agafar forces abans d’agafar l’autopista, i entrem en un poble, Gréoux-les-Bains.
Un altre poble bonic, no pas monumentalment, però delicat en els carrers, bars i botiguetes. A l’entrada de la zona comercial hi veiem un bar “Les marroniers”, una botiga “Les marroniers”, una plaça “Les marroniers” ..., i deduïm ràpidament que la traducció de la paraula és castanyers..., clar que els arbres que ombregen el tros ens ho han posat fàcil. I per poc no ens n’adonem, però a l’alçada d’un primer pis en una casa hi ha una placa on s’informa que allà hi va néixer Frederic Mistral, premi Nobel de Literatura, autor provençal i en provençal de “Miréio”, que avui deuen ser quatre al món que l’han llegit. El pes del centralisme francès a sobre del provençal...!
I després a fer quilòmetres i en unes 5 hores ja som a casa. Poc temps per veure i viure el racó de la Provença que hem visitat.
.gif){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada