Continuem cap a Forcalquier i pel camí anem trobant els camps de lavanda.
La Wikipedia ens va informar que:
L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda[2] (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia que ve de lavo que significa purificar. Popularment és coneguda com espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu.
La que anem trobant es veu que és una varietat (lavandin) clonada:
Le lavandin est un croisement entre la lavande fine et l’aspic.
Quatre variétés de lavandin (clones sélectionnés) sont principalement cultivées :
Lavandin Abrialis : 8 à 10% de la production
Lavandin Sumian : environ 5% de la production
Lavandin Super : 8 à 10% de la production
Lavandin Grosso : plus de 80% de la production
Coincidim amb uns catalans de Tarragona: ens expliquen si podem anem a veure el llac de Sainte-Croix i les Gorges de Verdon. Els farem cas, i certament que no ens en penedirem pas.
Abans parem a Forcalquier: un altre poble semblant als que hem vist, amb les seves peculiaritats: unes fortificacions que pugen per la muntanya força llargues (que no seguim: fa massa calor); un convent que tampoc visitem; una església convertida en cinema; un altra convent que tampoc visitem.
I el que ens fa més gràcia, una botiga amb tot de productes del lloc, i alguns que no ho són, com fuets de Vic a 8 euros. Hi comprem dues ampolles de “limonade” casolanes amb sabor una de lavanda (faltaria més!) i l’altra de rosa; les tastarem a l’arribar a casa: realment tenen el gust que diu l’etiqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada