Ver mapa más grande
Ver mapa más grande
A mitjans de juliol anar a la Provença només pot tenir una finalitat: veure els camps de lavanda. Hauríem d’haver sortit més d’hora, però estem de vacances, què carai, i ho vam fer a quarts de nou del matí. Primer destí: Gorda (en provençal) o Gordes (francès).
A l’autopista, esmorzem amb més de mig camí fet, en una àrea, Montpeller-Fàbregues. Dues sorpreses: hi veig un adolescent, tipus nòrdic, amb una samarreta del Barça que el dia abans havia vist a la platja de Pals; segona: la botiga. No m’estranya que cada vegada hi hagi més gent a l’atur, perquè hi havia una sola persona, a la caixa, per atendre el públic.
Mitja dotzena de màquines expenedores de begudes (cafè, refrescos, suc, “soupes”...) i prestatges refrigerats amb aliments precuinats o preparats, en envasos de plàstic i una pinta tan freda com el lloc. Ni una baguette!
Pocsdies després llegeixo al diari que els francesos llencen el crit al cel en defensa de la baguette i munten una campanya per consumir aquest tradicional aliment que identifica tant la France. I uns preus que deunidó. O sigui que agafem els entrepans i a matar el cuquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada