Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (VII): les Gorges de Verdon

Les gorges es poden seguir muntanya amunt, per dues bandes: la dreta i l’esquerra. Agafem l’última sense saber ben bé les característiques del paisatge, ni els revolts que trobarem, ni els quilòmetres que cal fer, ni quant hi estarem..., però anem fent, amunt i amunt, revolt rere revolt. Quan ja portem una dotzena de quilòmetres ens aturem en un dels miradors vora el precipici i preguntem a d’altres turistes. Ens diuen que fer totes les gorges cal fer més de 100 quilòmetres: i amb els revolts i l’alçada que hi ha!

Continuem i en un altre mirador ens tornem a informar i un avi francès que ens ven un “bouquet de lavande” ens diu que com a mínim hem d’anar fins al pont del bisbe o arquebisbe. Fem el cor fort i continuem.

Realment ha valgut la pena arribar-hi: des del pont l’espectacle és acollonidor: quina alçada deu haver-hi del pont fins a terra? Feia poc hem agafat aigua gelada en una font que deia un rètol que era a 1100 metres d’altitud.

Fem quatre fotos i decidim tornar enrere: volem tornar cap a casa i per resseguir totes les gorges necessitaríem un altre dia de vacances, amés de sang freda i paciència per continuar girant revolts amunt i avall en una carretera estreta on amb prou feines hi passen dos turismes; quan hi ha un cotxe roulotte que hi passa n'hi ha per plegar.