Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (II)

Arribem a Gorda al migdia, amb una calor de bojos. El poble és repenjat en un pujol i s’hi pot fer un passeig per un caminet que ofereix la visió d’un àmplia panoràmica de la vall i muntanyes properes.

La part més interessant és al voltant del castell i la plaça. En el castell hi ha una exposició de pagament sobre el mar (aquestes coses modernes audiovisuals tan pròpies dels francesos i que ja anem trobant arreu) i una altra lliure de fotos ampliades de detalls de parets i portes de pobles del Marroc, colorista, vermell oxidats, marrons bruts, grisos esgrogueïts, blaus de prússia, abstracta sense voler; o com la decadència, degradació i ruïna esdevé art.

A la plaça bars/restaurants amb tot de cadires i taules a fora ens criden cap a dinar o a beure i seure. Els preus no ens criden tant però. A tot arreu serà igual. A la carta no hi trobem el menú típic nostre de dos plats i postres amb beguda inclosa, sinó un plat únic –sense beguda- de 15 euros o més. Ens decidim per un de petit, fora de la plaça, en el caminet paisatgístic que deia abans, i, sense pensar en el preu, mengem prou bé: un plat de “Pâtes aux crevettes (vaja, espaguetis amb gambes pelades), ben cuinat i amanit amb herbes i espècies.

Una última volta al castell i plaça: l’ombra d’arbres fa de sostre a bancs i cadires i a una font que sembla que refresqui l’ambient; hi ha també botigues amb records, roba amb un aire volgudamanet aprovençalat: floretes, teles fines o semitransparents, colors llampants..., a uns preus que no us comento. 

Un tipus de botiga que trobarem a tots els pobles provençals on ens aturem, i que de fet veiem a tot arreu: l’única cosa que canvia és que alguns  productes són els del país: aquí tot de sabons, perfums, objectes de decoració, pintures, etc., relacionats amb la lavanda o altres de propis de la comarca.

Tornem cap al cotxe pensant en els ciclistes que hem vist a Gorda, i que anirem veient de tant en tant, que m’estranya que amb la calor que fa no hi hagi més atacs de cor. Si en veiem tants és també perquè el dia abans hi ha hagut una etapa del Tour que acabava a Mont Ventoux –a pocs quilòmetres- i avui és dia de descans: no crec que els que veiem en siguin corredors, sinó aficionats que pugen a la bici per estar a prop dels seus “ídols”.