1r mapa
dissabte, 20 de juliol del 2013
divendres, 19 de juliol del 2013
dimecres, 17 de juliol del 2013
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (I)
Ver mapa más grande
Ver mapa más grande
A mitjans de juliol anar a la Provença només pot tenir una finalitat: veure els camps de lavanda. Hauríem d’haver sortit més d’hora, però estem de vacances, què carai, i ho vam fer a quarts de nou del matí. Primer destí: Gorda (en provençal) o Gordes (francès).
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (II)
Arribem a Gorda al migdia, amb una calor de bojos. El poble és repenjat en un pujol i s’hi pot fer un passeig per un caminet que ofereix la visió d’un àmplia panoràmica de la vall i muntanyes properes.
.gif){kind=link}
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (III): abadia de Senanque
Continuem camí i a pocs quilòmetres de Gorda l’abadia de Senanque se’ns apareix al fons d’una vall: al seu davant camps de lavanda.
Ens hi acostem, deixem el cotxe en un aparcament de franc força ple i de seguida passem per les regues de lavanda, enmig de papallones i abelles que fan la seva, i de turistes que també.
L’abadia és un mur de pedra, freda, i, no pot ser d’una altra manera, ascètica. Hi ha un altre camp de lavanda al seu davant la endolceix i un edifici adossat amb botigueta i els productes provençalescos de sempre, als quals s’hi afegeixen records “cristians”: CDs de música religiosa, amén de llibrets, creus, estampes..., i la lavanda omnipresent en diverses formes. No fem la visita, perquè ens falta temps per tornar a agafar el cotxe i cap a Roussillon.
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (IV): Roussillon i el "Sender dels ocres"
.jpg){kind=link}
.gif){kind=link}
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (V): Forcalquier i molta lavanda a Valensole
Continuem cap a Forcalquier i pel camí anem trobant els camps de lavanda.
La Wikipedia ens va informar que:
L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda[2] (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia que ve de lavo que significa purificar. Popularment és coneguda com espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu.
La que anem trobant es veu que és una varietat (lavandin) clonada:
Le lavandin est un croisement entre la lavande fine et l’aspic.
Quatre variétés de lavandin (clones sélectionnés) sont principalement cultivées :
Lavandin Abrialis : 8 à 10% de la production
Lavandin Sumian : environ 5% de la production
Lavandin Super : 8 à 10% de la production
Lavandin Grosso : plus de 80% de la production
Coincidim amb uns catalans de Tarragona: ens expliquen si podem anem a veure el llac de Sainte-Croix i les Gorges de Verdon. Els farem cas, i certament que no ens en penedirem pas.
Abans parem a Forcalquier: un altre poble semblant als que hem vist, amb les seves peculiaritats: unes fortificacions que pugen per la muntanya força llargues (que no seguim: fa massa calor); un convent que tampoc visitem; una església convertida en cinema; un altra convent que tampoc visitem.
I el que ens fa més gràcia, una botiga amb tot de productes del lloc, i alguns que no ho són, com fuets de Vic a 8 euros. Hi comprem dues ampolles de “limonade” casolanes amb sabor una de lavanda (faltaria més!) i l’altra de rosa; les tastarem a l’arribar a casa: realment tenen el gust que diu l’etiqueta.
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (VI): el llac de la Sainte-Croix
Sabíem que anàvem a veure un llac, però no ens esperàvem que fos tan gran, magníficament enorme: un mar que en un dels extrems dóna pas a unes gorges espectaculars.
En el llac, hi ha platges amb tot d’instal·lacions pròpies de qualsevol platja: lloguer de caiacs, patins, zones de pícnic sota els pins, i a prop bars i restaurants.
Resseguim uns quilòmetres el llac fins que ens en cansem i tornem enrere, ja que volem veure les gorges de prop.
Resseguim uns quilòmetres el llac fins que ens en cansem i tornem enrere, ja que volem veure les gorges de prop.
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (VII): les Gorges de Verdon
Les gorges es poden seguir muntanya amunt, per dues bandes: la dreta i l’esquerra. Agafem l’última sense saber ben bé les característiques del paisatge, ni els revolts que trobarem, ni els quilòmetres que cal fer, ni quant hi estarem..., però anem fent, amunt i amunt, revolt rere revolt. Quan ja portem una dotzena de quilòmetres ens aturem en un dels miradors vora el precipici i preguntem a d’altres turistes. Ens diuen que fer totes les gorges cal fer més de 100 quilòmetres: i amb els revolts i l’alçada que hi ha!
Dos dies a la Provença: 15 i 16 de juliol de 2013 (VIII): Grèoux-les-Bains
Cansats de fer quilòmetres, deixem les gorges de Verdon enrere; encara ens aturem en algun camp de lavanda: és que són tan embriagadors, de color i perfum!
Decidim descansar i berenar per agafar forces abans d’agafar l’autopista, i entrem en un poble, Gréoux-les-Bains.
.gif){kind=link}
Un altre poble bonic, no pas monumentalment, però delicat en els carrers, bars i botiguetes. A l’entrada de la zona comercial hi veiem un bar “Les marroniers”, una botiga “Les marroniers”, una plaça “Les marroniers” ..., i deduïm ràpidament que la traducció de la paraula és castanyers..., clar que els arbres que ombregen el tros ens ho han posat fàcil. I per poc no ens n’adonem, però a l’alçada d’un primer pis en una casa hi ha una placa on s’informa que allà hi va néixer Frederic Mistral, premi Nobel de Literatura, autor provençal i en provençal de “Miréio”, que avui deuen ser quatre al món que l’han llegit. El pes del centralisme francès a sobre del provençal...!
I després a fer quilòmetres i en unes 5 hores ja som a casa. Poc temps per veure i viure el racó de la Provença que hem visitat.
dimecres, 10 de juliol del 2013
Últim dia de les antenes de Ràdio Liberty a la platja de Pals, 26 de març de 2006
Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer
diumenge, 7 de juliol del 2013
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)