-
En aquest volum, tots aquests llibres es presenten en una rigorosa edició crítica, que permet resseguir els estadis redaccionals de cada poema a teavés de manuscrits, aplecs de Jocs Florals i publicacions a la premsa. Se n’ha encarregat el Dr. Jaume Coll (UB), gran especialista en Carner i marmessor de la seva obra.
Llibres
de regal:
Champions:
Obra
completa, 8 volums.
Pere
Calders (revista Oriflama,
97. Juliol 1970)
L’any
1967 em va venir a veure el pare Ramon
Torras,
un jove jesuïta a qui jo no coneixia. M’explicà que residia
a Brussel·les,
raó per la qual visitava Carner amb
una certa freqüència, i em va parlar de la salut del poeta i del
seu enyorament de Catalunya.
En Ramon
Torras portava
un encàrrec concret de la senyora Carner:
demanava als amics del seu marit a Barcelona que
l’informéssim de les possibilitats de retorn, en tots els ordres,
i de com podrien organitzar la seva vida aquí, en esment a una feina
que –per causes òbvies– calia que fos de força
representació i de poc trasbals. Carner havia
sofert atacs d’amnèsia: un dia sortí per anar a correus, a tirar
una carta, i a ple carrer va perdre de sobte la noció de la seva
personalitat. Sembla que va caminar una bona estona sense saber ben
bé qui era ni on anava, fins que el localitzaren i el van tornar a
casa. A partir d’aleshores, aquests atacs es van repetir i
a Carner va
entrar-li l’obsessió de venir a morir a Catalunya;
en les seves hores de plena lucidesa, evocava records constantment,
volia –més intensament que mai– sentir voltat
d’amics que parlessin en català, i qualsevol referència al nostre
país li feia saltar les llàgrimes.
amics
d’aquí situats en llocs responsables de la cultura catalana em van
fer saber que no trobaven oportú que Carner retornés
a Catalunya,
perquè a fora tenia el valor d’un símbol i aquesta significació
es perdria tan bon punt abandonés el seu exili
el 12 de maig, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al poeta Joan Oliver(Pere Quart). Era la segona vegada que el Premi es concedia i el fet que el jurat no aprofités l’ocasió per donar-lo a Carner va ser motiu de llargues discussions i agres picabaralles.
Ràdio Barcelona concedia a Josep Carner el premi “Importante del año”. Dissortadament, la notícia es va fer pública el 4 de juny, el mateix dia de la mort del poeta.
-
Versions a peu d’obra és un recull de deu obres de Shakespeare traduïdes per Joan Sellent, la majoria estrenades però en bona part també inèdites. Editorial Núvol.
Són
textos que han passat pel sedàs de la representació i que, havent
superat la immediatesa de l’oralitat, ara ens arriben a punt per
ser llegides, en un català viu i entenedor, natural i alhora ple de
virtuosisme.
-
2. Bisbalencs:
-
Xavier
Besalú i Costa (Sant
Julià de Ramis, 1953),
'No som aquí per rendir-nos'
La pulsió ètica de la pedagogia
Divendres,
18 de novembre del 2016
-
Llicenciat
en filosofia i lletres i doctor en pedagogia. Especialitzat
en educació
intercultural, didàctica i currículum i
formació del professorat. És professor del Departament de
Pedagogia de la Universitat
de Girona. Ha treballat com a mestre durant 12 anys.[1][2]
Les seves investigacions i publicacions
sobre immigració, interculturalitat,
escola i nouvinguts, models d'aules
d'acollida són un referent a Catalunya i a l'Estat
Espanyol. Col·labora amb moviments de renovació
pedagògica.[3]
-
No anem sobrats de bona gent
Presentació divendres que ve, 23
Una jove punk de passat radical, reconvertida en mare de família, s'enfronta a un sistema corrupte quan veu el seu company amenaçat des de les clavegeures de l'estat. Situada en el context de la Catalunya actual, la novel·la ens proposa una immersió als soterranis del poder i al semuclandestí món dels qui s'hi enfronten de manera radical.
-
Xavier
Sala , guanya el premi Bertrana de novel·la amb 'I
ens vam menjar el món'
Ed. Columna director adjunt del grup El Punt Avui.
-
Joan
Gasull novel·la l'atemptat frustrat amb bomba el 1969 al Tiffany's
de Platja d'Aro
3. Pau Riba a la Concòrdia , diumenge a les 6
l’11 d’abril –quan Carner era aquí– Pau Riba va presentar el disc “Dioptria”
pau riba-dioptria Simfonia núm. 1 (d'una nit d'un matí de Nadal)
1ª
PART: LA NIT
Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s'emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.
Lluminosa nit de Nadal!
Panderetes, simbombes,
trompetes de festa, barrets de paper,
grans bigotis postissos, disfresses
i gresca guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!
Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca
i l'ampolla a la mà, de conyac, tot tocant,
tot bevent, caminant solitari i vaiver
per les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!
I heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer vol que torni
a la casa el marit i no es gasti els diners
convidant embriac els companys a xampany.
L'amigable nit de Nadal!
I heus aquí les riuades de gent que només
perquè avui és Nadal s'han llançat al carrer
disfressats, fent soroll i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
És la plàcida nit de Nadal;
I heus aquí com les meuques guarnides de festa
quan entren i surten, avui més que mai,
de les habitacions van cantant,
les cançons del Sud de Nadal!
I del que era la Fira de Santa Llúcia,
les branques d'avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.
És la santa nit de Nadal!
Una cega velleta s'hi acosta i s'adorm
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans
dels seus fills que gemeguen
de fred i de gana
en la clara nit de Nadal!
Mentre el fum se'n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n van cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que ja tornen de la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!
2ª PART: EL MATÍ
Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haurà cantat durant la missa
d'ahir a mitjanit
quan els infants i els vells dormien.
potser, si hi ha sort,
l'acollirà un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,
sentí com queia lenta en volves molt petites.
Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persianes
i els ulls adormits
que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de 'tasca' en 'tasca'
els buscarà en el llit
i els homes es regiraran tibant les mantes.
Despertarà el Nadal
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,
ignorarà que sense pressa,
tot sol, un bon jai
se'n va petjant la neu blanca vers l'església
i no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.
Qui sap si algun infant
s'aixecarà i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,
ho anunciarà als germans i als pares
«hi ha neu!» —cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per fê'l callar voldran tirar-li una sabata.
Potser tots els infants
sortiran gairebé sense vestir-se
allà on la neu
serà més blanca i més bonica
i el fred que farà
no el sentiran quan veuran que la joguina
serveix per fer combats
fins que s'aixeca el pare, l'àvia o es trenca un vidre.
Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí
criden a missa les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
des d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant haurà tirada.
Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothom
s'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre que somriuran
i obriran les parpelles ensonyades
i diran, poc a poc:
per fi Nadal! a veure què ens duran a taula!
Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s'emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.
Lluminosa nit de Nadal!
Panderetes, simbombes,
trompetes de festa, barrets de paper,
grans bigotis postissos, disfresses
i gresca guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!
Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca
i l'ampolla a la mà, de conyac, tot tocant,
tot bevent, caminant solitari i vaiver
per les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!
I heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer vol que torni
a la casa el marit i no es gasti els diners
convidant embriac els companys a xampany.
L'amigable nit de Nadal!
I heus aquí les riuades de gent que només
perquè avui és Nadal s'han llançat al carrer
disfressats, fent soroll i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
És la plàcida nit de Nadal;
I heus aquí com les meuques guarnides de festa
quan entren i surten, avui més que mai,
de les habitacions van cantant,
les cançons del Sud de Nadal!
I del que era la Fira de Santa Llúcia,
les branques d'avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.
És la santa nit de Nadal!
Una cega velleta s'hi acosta i s'adorm
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans
dels seus fills que gemeguen
de fred i de gana
en la clara nit de Nadal!
Mentre el fum se'n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n van cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que ja tornen de la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!
2ª PART: EL MATÍ
Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haurà cantat durant la missa
d'ahir a mitjanit
quan els infants i els vells dormien.
potser, si hi ha sort,
l'acollirà un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,
sentí com queia lenta en volves molt petites.
Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persianes
i els ulls adormits
que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de 'tasca' en 'tasca'
els buscarà en el llit
i els homes es regiraran tibant les mantes.
Despertarà el Nadal
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,
ignorarà que sense pressa,
tot sol, un bon jai
se'n va petjant la neu blanca vers l'església
i no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.
Qui sap si algun infant
s'aixecarà i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,
ho anunciarà als germans i als pares
«hi ha neu!» —cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per fê'l callar voldran tirar-li una sabata.
Potser tots els infants
sortiran gairebé sense vestir-se
allà on la neu
serà més blanca i més bonica
i el fred que farà
no el sentiran quan veuran que la joguina
serveix per fer combats
fins que s'aixeca el pare, l'àvia o es trenca un vidre.
Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí
criden a missa les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
des d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant haurà tirada.
Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothom
s'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre que somriuran
i obriran les parpelles ensonyades
i diran, poc a poc:
per fi Nadal! a veure què ens duran a taula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada