Dorothy Parker. Narrador "casi"objectiu.

 El 1916 Dorothy va escriure a la revista Vogue.  Allà va cridar l'atenció per la seva enginyosa escriptura. Va escriure, com a part d'un anunci de roba interior, una línia memorable. “Brevity is the soul of lingerie”  "Brevetat és l'ànima de la roba interior".

ARRANJAMENT EN BLANC I NEGRE   Dorothy Parker (Estats Units, 1893-1967) Trad. Jordi Larios

La dona amb les roselles de vellut rosa enroscades a l’or tenyit del cabell va travessar la sala atapeïda amb una manera de caminar interessant, mig de gairell, mig a saltirons, i va agafar el braç prim de l’amfitrió.

—Ja t’he atrapat! —va dir. Ara ja no et pots escapar!

—Carai, hola! —va dir l’amfitrió—. ¿Què? ¿Com estàs?

—Oh, molt bé —va dir ella—. Estic molt bé. Escolta. Vull que em facis un favor immens. ¿Me’l faràs? ¿Me’l faràs, per favor? Eh, ¿per favor?

—¿De què es tracta? —va dir l’amfitrió.

—Escolta —va dir ella—. Vull conèixer Walter Williams. De veritat, és que estic boja per aquest home. Oh, quan canta! Quan canta aquells espirituals! Bé, vaig dir a Burton: «Et convé molt que Walter Williams sigui negre», li vaig dir, «o tindries una pila de raons per estar gelós.» Realment m’encantaria coneixe’l. M’agradaria dir-li que l’he sentit cantar. ¿Per què no ets un àngel i me’l presentes?

—Només faltaria —va dir l’amfitrió—. Em pensava que ja el coneixies. La festa es fa per ell. ¿On és, doncs?

—És allà, al costat de la llibreria —va dir ella—. Esperem que aquesta gent acabi de parlar-hi. Bé, crec que ets simplement meravellós, fent-li aquesta festa tan esplèndida i presentant-lo a tota aquesta gent blanca i tot això. ¿No està agraïdíssim?

—Espero que no —va dir l’amfitrió.

—Crec que és molt i molt bonic —va dir ella—. De veritat. No entenc per quins set sous no és perfectament correcte conèixer gent de raça negra. A mi no em fa res... en absolut. Però Burton... oh, és molt diferent. Bé, ell és de Virginia, i ja saps com són els d’allà.

—¿Ha vingut avui? —va dir l’amfitrió.

—No, no ha pogut —va dir ella—. Aquesta nit sóc una autèntica viuda. Quan marxava ja l’hi he dit: «No hi ha manera de saber el que faré», he dit. Estava tan cansat que no es podia moure. ¿Eh quina pena?

—Ah —va dir l’amfitrió.

—Espera que li digui que he conegut Walter Williams! —va dir ella—. Es morirà. Oh, tenim moltes discussions sobre els negres. Li parlo no sé pas com, de tant que m’altero. «Oh, no siguis beneit», li dic. Però també he de confessar que Burton és molt més liberal que la majoria d’aquesta gent del sud. Realment els negres li agraden moltíssim. Ell mateix ho diu, que no voldria tenir criats blancs. I va tenir aquesta mainadera de color, aquesta dida negra autèntica, i se l’estima molt. Carai, cada vegada que va a casa, entra a la cuina per veure-la. Ho fa, de veritat, encara ara. L’única cosa que diu és que no té res en contra dels negres mentre es mantinguin en el seu lloc. Sempre fa coses per ells... els dóna roba i què sé jo. Només diu que no seuria a taula amb un d’ells ni per un milió de dòlars. «Oh», jo li dic, «em fas venir basca, parlant així.» Sóc terrible amb ell. ¿Eh que sóc terrible?

—Oh, no, no, no —va dir l’amfitrió—. No, no.

—Sí que ho sóc —va dir ella—. Ja sé que sí. Pobre Burton! Ara, jo no penso pas igual. A mi els negres no em fan res. N’hi ha alguns que em fan tornar boja. Són com criatures, tan de bon tractar, i sempre riuen i canten i tot plegat. ¿No són la gent més feliç que has vist mai? De veritat, només de sentir-los ja ric. Oh, m’agraden. Sí que m’agraden. Bé, escolta, tinc aquesta  bugadera  negra,  fa  anys  que  la  tinc,  i  sento  molt  d’afecte  per  ella.  És  tot  un personatge. I això sí que t’ho vull dir, jo la considero una amiga. Així és com la considero. És el que dic a Burton: «Per l’amor de Déu, tots som humans!» ¿O no?

—Sí —va dir l’amfitrió—. Ja ho crec.

—I aquest Walter Williams —va dir ella—. Crec que un home així és un veritable artista. I tant. Crec que mereix un gran reconeixement. Valga’m Déu, la música o el que sigui em fa tornar tan boja que m’és igual el color de la seva pell. Crec realment que si una persona és una artista a ningú li hauria de fer res conèixer-la. És ben bé això el que dic a Burton. ¿No et sembla que tinc raó?

—Sí —va dir l’amfitrió—. Oh, sí.

—Jo penso així —va dir ella—. És que no comprenc que la gent sigui intolerant. Estic convençuda que és un privilegi conèixer un home com Walter Williams. Sí, de veritat. No em fa absolutament res. Bé, el Bon Déu el va crear, de la mateixa manera ens va crear a qualsevol de nosaltres, ¿no?

—Segur —va dir l’amfitrió— Ja ho crec.

—És el que jo dic —va dir ella. Oh, m’enfurismo tant quan la gent és intolerant amb els negres. L’única cosa que puc fer és no dir res. S’ha d’admetre, és clar, que quan trobes un negre dolent és terrible. Però és el que jo dic a Burton, també n’hi ha, de blancs que són dolents, en aquest món. ¿No?

—Suposo que sí —va dir l’amfitrió.

—M’agradaria molt que un home com Walter Williams vingués a casa un dia i cantés per nosaltres —va dir—. És clar que no el podria pas convidar per Burton, però a mi sí que no em faria res. Ah, si en canta de bé! ¿No és meravellós, la manera que tots senten la música? Sembla que la portin a dins. Va, anem a parlar-hi. Escolta, ¿què he de fer quan em presentis?

¿Li he de tocar la mà? ¿O què?

—Carai, fes el que vulguis —va dir l’amfitrió.

—Suposo que potser val més que sí —va dir ella—. No voldria que de cap manera es pensés que em fa una cosa. Crec que val més que li toqui la mà, igual que faria amb qualsevol altre. És exactament el que faré.

Van arribar on hi havia el negre jove i alt, al costat de la llibreria. L’amfitrió va fer les presentacions; el negre va inclinar el cap.

—Molt de gust —va dir.

La dona amb les roselles de vellut rosa va allargar la mà tant com va poder i la va deixar així perquè tot el món ho veiés, fins que el negre l’hi va agafar, la va estrènyer i l’hi va tornar.

—Oh, molt de gust, Mr Williams —va dir—. ¿Com està? Fa un moment deia que m’ho he passat divinament amb les seves cançons. He assistit als seus concerts i el tenim en el gramòfon i tot. Oh, m’agrada molt!

Pronunciava amb una gran claredat, movent els llavis meticulosament, com si parlés amb un sord.

—Me n’alegro molt —va dir ell.

—Aquella cançó que canta del Water Boy em té el cor robat —va dir ella—. De veritat, no me la puc treure del cap. Al meu home li falta poc per tornar-se boig ja que no paro de taral·lejar-la ni un sol moment. Oh, és negre com el... Bé. Digui, ¿d’on dimonis les treu, totes les seves cançons? ¿Com les troba?

—Ostres —va dir ell—, hi ha tantes...

—Penso que li ha d’agradar moltíssim cantar-les —va dir ella—. Ha de ser més divertit... Tots aquests espirituals vells i entranyables... oh, m’agraden tant! ¿I ara què fa, doncs? ¿Encara segueix cantant? ¿Per què no fa un altre concert algun cop?

—En faig un el setze d’aquest mes —va dir ell.

—Doncs hi aniré —va dir ella—. Per poc que pugui hi aniré. Pot comptar amb mi. Déu meu, ara ve tota una colla de gent que vol parlar amb vostè. És un autèntic convidat d’honor! Oh, ¿qui és aquella noia del vestit blanc? L’he vista en algun lloc.

—És Katherine Burke —va dir l’amfitrió.

—Valga’m Déu —va dir—, ¿aquesta és Katherine Burke? Sembla molt diferent quan no actua. Em pensava que era molt més atractiva. No sabia pas que tingués la pell tan fosca. Carai, gairebé sembla... Oh, crec que és una actriu meravellosa! ¿No creu que és una actriu meravellosa, Mr Williams? Oh, crec que és fantàstica. ¿Vostè no?

—Sí —va dir ell.

—Oh, jo també —va dir ella—. Meravellosa. Déu meu, hem de deixar que algú altre tingui l’oportunitat de parlar amb el convidat d’honor. Bé, no se’n descuidi, Mr Williams, per poc que pugui vindré al concert. Seré allà aplaudint-lo a base de bé. I, en fi, si no puc venir, diré a tothom que conec que hi vagi. No se’n descuidi!

—No me’n descuidaré pas —va dir ell—. Moltes gràcies. L’amfitrió la va agafar pel braç i la va dirigir a la sala del costat.

—Oh, noi —va dir ella—. Una mica més i em moro! De veritat, t’ho prometo, ha anat de poc que no em moro. ¿Has vist quina planxa més terrible que he estat a punt de fer? Anava a dir que Katherine Burke gairebé sembla negra. M’he aturat a temps. Oh, ¿creus que se n’ha adonat?

—Em sembla que no —va dir l’amfitrió.

—Doncs gràcies a Déu —va dir ella—, perquè no l’hauria volgut fer sentir malament per res del món. És molt simpàtic. És tan simpàtic com pot ser. Ben educat i tot. Hi ha tants negres que els dónes un pam i després et trepitgen. Però ell no ho intenta pas. Suposo que té més seny. És realment simpàtic. ¿No et sembla?

—Sí —va dir l’amfitrió.

—M’ha agradat —va dir ella. No em fa res que sigui negre. M’he sentit tan natural com amb qualsevol altra persona. Hi he parlat amb la mateixa naturalitat. Però, de veritat, amb prou feines em podia aguantar el riure. No parava de pensar en Burton. Oh, espera que sàpiga que li he dit «Mister».

Propostes d’escriptura. Tria’n una

Utilitza, tant com puguis, diàlegs. Deixa que la manera de parlar posi en evidència la manera de ser de cada interlocutor, encara que no t’agradi ni sigui el que tu penses.

a) Narrador Intern Protagonista:

Et ficaràs en el paper de la dona del relat. ¿Què li expliques de la festa al teu home, Burton, quan l’endemà us trobeu al menjador a l’hora d’esmorzar? Mira de reflectir la manera de parlar, els trets de caràcter i els prejudicis d’aquesta persona que la història ens ha mostrat.

b) Narrador Intern Testimoni/Secundari:

 Tria qualsevol altre personatge del relat, l’amfitrió o el músic, per posar-te en el seu lloc i explicar l’endemà a algun conegut la trobada a la festa amb la dona de les roselles de vellut rosa. Tingues present en tot moment quina és la personalitat que has triat per a l’ocasió.

c) Narrador Extern Omniscient: Fes-ne un resum, sense diàlegs, com si l'expliquessis a algun familiar o amic, sense escriure les teves opinions sobre el "racisme" de la dona, però al mateix temps que es vegi aquest.

Consells per a escriptors

14 consells de Txékhov per escriure

L'art té aquesta grandesa particular: no tolera la mentida

Anton Txékhov

1. Un no acaba amb el nas trencat perquè escriu malament; al contrari, escrivim perquè ens hem trencat el nas i no tenim cap lloc on anar.

2. Quan escric no tinc la impressió que les meves històries siguin tristes. En qualsevol cas, quan treballo sempre estic de bon humor. Com més alegre és la meva vida, més sobris són els relats que escric.

3. Déu meu, no permetis que jutgi i parli del que no conec i no comprenc.

4. No polir, no llimar gaire. S'ha de ser desmanyotat i audaç. La brevetat és germana del talent.

5. Ho he vist tot. Això no obstant, ara no es tracta del que he vist sinó de com ho he vist.

6. És estrany, ara tinc la mania de la brevetat: res del que llegeixo, meu o aliè, em sembla prou breu.

7. Quan escric, confio plenament que el lector afegirà pel seu compte els elements subjectius que falten al conte.

8. És més fàcil escriure de Sòcrates que d'una senyoreta o d'una cuinera.

9. Guarda el relat en un bagul un any sencer i, després d'aquest temps, torna'l a llegir. Llavors ho veuràs tot més clar.

10. És difícil unir les ganes de viure amb les ganes d'escriure. No facis córrer la teva ploma quan el teu cap estigui cansat.

11. Mai s'ha de mentir. L'art té aquesta grandesa particular: no tolera la mentida. Es pot mentir en l'amor, en la política, en la medicina, es pot enganyar la gent i fins i tot Déu, però en l'art no es pot mentir.

12. El millor de tot és no descriure l'estat d'ànim dels personatges. S'ha d'intentar que això es desprengui de les seves accions. No publiquis fins a estar segur que els teus personatges estan vius i que no xoques contra la realitat.

13. Escriure per als crítics té tant sentit com donar flors a una persona refredada perquè les olori.

14. T'aconsello: 1) cap rotllo de caràcter polític, social, econòmic; 2) objectivitat absoluta; 3) veracitat a l'hora de retratar els personatges; 4) màxima concisió; 5) audàcia i originalitat: rebutja tot el que sigui convencional; 6) espontaneïtat.

No escriguis frases llargues

https://www.catorze.cat/autor/Anton_Tx%C3%A9khov

11 consejos de Ray Bradbury para escritores principiantes

1. Comienza por los cuentos cortos

Para el aclamado autor, es un error comenzar por escribir novelas. “El problema con las novelas es que puedes pasarte un año escribiendo una y que no quede bien, ya que todavía no has aprendido a escribir”. En cambio, aconseja escribir una gran cantidad de cuentos cortos, pequeñas historias que, aunque no sean de gran calidad, sirven para practicar. “Te reto a escribir 52 cuentos malos. No se puede”. Según Bradbury, luego de tantos intentos, “seguramente llegará una historia maravillosa”.

2. No intentes imitar a tus autores favoritos

El autor de Crónicas Marcianas cita como uno de los errores de su juventud como escritor el intentar imitar a los autores que admiraba, entre los que cita a Julio Verne , Arthur Conan Doyle y H.G. Wells . “No puedes ser ninguno de ellos”, afirma, “puedes amarlos pero no puedes vencerlos”.

3. Aprende de los grandes cuentistas

Roald Dahl , Guy de Maupassant , John Cheever , Nigel Kneale , Edith Wharton , y John Collier son algunos de los autores que Bradbury considera maestros de los relatos breves, a quienes todo aspirante a escritor debe leer y estudiar. También aconseja alejarse de las historias más recientes como las publicadas por la revista New Yorker , que según él “carecen de metáfora” y solo retratan la vida cotidiana.

4. Atibórrate de metáforas

Bradbury se ve a sí mismo no como un gran novelista nato, sino como un “coleccionista de metáforas”. Por esta razón recomienda que el escritor principiante “engulla” obras literarias de calidad, para así ampliar las herramientas con las que luego podrá crear las suyas propias. En esta ponencia sugiere leer, todas las noches, un cuento, un poema y un ensayo de cualquier temática –recomienda especialmente los de George Bernard Shaw –. Según él, con esta rutina terminarás “lleno de ideas y metáforas” en la cabeza, las que combinadas con tu perspectiva y experiencias de vida generarán nuevas metáforas e ideas.

5. Aléjate de los amigos que no crean en ti

Si tienes personas en tu vida que se burlan de tu deseo de ser escritor, “llámalos hoy mismo y despídete de ellos”, aconseja Bradbury.

6. Visita la biblioteca con frecuencia

El autor cuenta que no fue a la universidad –no podía pagarla–, pero que en cambio “se graduó en la biblioteca”, lugar que visitaba 3 o 4 veces por semana durante 10 años. “Vive en la biblioteca, no en tu computador”.

7. Enamórate de las películas

Bradbury se considera muy afortunado de poder haber ido al cine desde pequeño, y ve a las películas, sobre todo a las antiguas, como un gran alimento para la mente.

8. Escribe por diversión

Escribir debe ser divertido, no un “asunto serio”. Debes escribir con alegría. Si sientes que escribir una historia se convierte en “trabajo”, tírala y comienza a hacer otra cosa. “Si te queda la mente en blanco en el medio de una historia, es tu subconsciente diciéndote que no le gusta lo que estás haciendo”.

9. Olvídate de ganar dinero

En su ponencia, Bradbury relata cómo, a lo largo de su vida como escritor, rechazó grandes cantidades de dinero en encargos, porque sabía que si escribía algo que no le interesaba por dinero, esto lo iba a “destruir”. “Mi esposa y yo teníamos 37 años cuando nos pudimos comprar nuestro primer automóvil”. Debes escribir lo que a ti te gustaría leer.

10. Haz dos listas

“Realiza una lista de diez cosas que amas con pasión, y escribe sobre ellas. Haz una lista de diez cosas que odies, y mátalas”. Escribe sobre las personas que odias, sobre tus miedos, tus pesadillas, y mátalas.

11. Escribe sobre lo primero que se te ocurra

“Cuando comienzo a escribir nunca sé a dónde voy, todos mis libros han sido sorpresas”. El autor recomienda empezar a escribir, a asociar palabras que te vengan a la mente. “Con suerte, al cabo de la segunda página, comenzarán a aparecer personajes” provenientes de tu “verdadera esencia”. Allí descubrirás cosas sobre ti que no sabías que tenías, “no lo sabrás hasta que no lo pongas a prueba”.

15 consejos de Stephen King para ser un buen escritor

1. No te preocupes por agradarle al resto

Escribe con la mayor sinceridad posible, que no te importe lo que va a pensar el resto . Tus días como una persona políticamente correcta están contados.

2. Escribe para ser feliz

Un escritor no debe escribir para hacerse rico, famoso o popular. La escritura es magia creativa , y si tienes esa magia, aprovéchala para enriquecer tu vida

3. No dejes que tu investigación tome tu escritura

Si bien hay que investigar antes de escribir un libro, no dejes que lo que averiguaste le haga sombra a la historia.

4. Escribe y lee

Esas dos acciones son lo que crea a un escritor. Para convertirte en uno, necesitas leer y escribir mucho, así aprenderás lecciones que salgan de ti y tu experiencia.

5. Toma descansos

Que tengas tres meses para tener listo tu borrador, no significa trabajar sin parar. Hay que descansar cada 6 semanas, ya que sino tu texto va a sufrir y perder sentido.

6. Escribir un borrador no debe tomar más de tres meses

El primer borrador de un libro, no importa lo largo que sea, no debe tomarte más de tres meses, que es lo que dura una estación.

7. Ten tu propio estilo

Cada escritor tiene un estilo personal de escritura; no intentes copiar o tomar cosas del estilo de otro autor, no te harás ningún favor y las cosas parecerán más complicadas de lo que son.

8. Apaga la televisión

Nunca escribas con la TV encendida. El trabajo de un escritor requiere de mucha concentración y tener la atención 100% en el texto. Esto no es solo para la TV, ninguna distracción es bienvenida mientras escribas.

9. Evita los verbos pasivos

Los verbos pasivos son para los escritores tímidos ; si quieres contar una historia que atrape, utiliza formas verbales activas. Lo mismo se aplica a los adverbios. El adverbio no es tu amigo.

10. Lee mucho

Un escritor que no lee, es como un compositor que no escucha música. Stephen King dice que, si no tienes tiempo de leer, tampoco tienes las herramientas para escribir.

11. No tengas miedo

Los escritores tienen la magia dentro y el miedo a usar esa magia interna es el origen de la mayoría de los malos textos.

12. Los secretos del éxito

Stephen King atribuye su éxito a dos factores: mantener su buena salud y estar casado. No es necesario que te cases ni que te hagas chequeos cada cinco minutos, pero si tu cuerpo y corazón están bien, tu escritura también lo estará.

13. Escribe para ti y después preocúpate del resto

Cuando se escribe una historia, primero tenemos que contarla a nosotros mismos. Una vez que tengas listo el primer borrador, es momento de ocuparte de tus posibles lectores, eliminando aquellas cosas que no son parte de la historia.

14. El trabajo más difícil es revisar el borrador

La mayoría de los autores no se preocupa tanto del borrador, ya que es una versión muy preliminar de lo que será el trabajo final. Lo complicado es tomar ese borrador y convertirlo en una novela o cuento. El escritor realiza muchos cambios en lo que será el segundo borrador, en un proceso de revisión importante, que seguirá hasta llegar a la versión final.

15. Lo más importante son las primeras lineas

La parte que más debería preocupar a un escritor son las primeras lineas de su novela o cuento, ya que a través de ellas no solo se introduce al lector, sino que también dan la dirección al escritor.

mas-de-100-consejos-para-escritores